Text: Antonia Font. Taxi. Astronauta Rimador.
:
Cafeina, droga dura, droga fina,
control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina,
eter, combustible irascible.
Crema un sol dioxid dins un cel monoxid,
i no descanses astre incombustible?
Deu de s'univers, no me diguis que me deixes
aqui tirat i aqui tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galaxia cinc
d'un sistema podrit d'agencies de viatges,
de putes i fulanes, te cagues, de guarres?
Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'atronauta noranta
i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vater.
Un dia assolellat partim estacions espacials,
monitors, cronometres,
compte enrere fins a nou, qui marca sa marca,
qui dona el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs,
cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, pure de proteina i cafeina,
que es un droga dura i que es una droga fina.
9876543210, ignicio!
Controla!, que un led vermell s'encen.
Controla!, que un led vermell s'encen.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a sa lluna.
Jo i en Simo cientifics astronautes
dedicavem ses paraules a una reportera veterana,
bloc i gravadora.
I que passa! Sa pena m'ha deixat
fet una puta braga i me costa partir,
i dir adeu a germans i germanes, adeu a tots.
Leds vermells m'enrevolten, controlen cada peca
d'un transbordador filigrana i no fallen,
o gairebe no fallen, ses maquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten,
iogurts de merda seca,
s'univers desconegut es una cadena d'esdeveniments
que ens afecten mes o menys.
I es xofer des vehicle lunar discuteix amb un turista
que no sap que realment es un artista assegut a un volant,
que esquivar tots es craters no es facil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta
i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix,
ni olles netes: peroles militars rovellades
i es mosso de sa cuina es nou.
Ningu li ha explicat ni que ha de fer
i ses bosses de fems son alla
i ningu les tirara o que?
Que aixo pareix un niu de rates i no una cuina,
que si ve un inspector de sanitat
fotra un multa i xapara el negoci.
Que m'es igual que jo nomes ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot aixo
a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir ...
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'astronauta noranta
i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vater.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependencia,
farmacia, creu rotja, creu verda,
semafor no t'assustis, company de carretera,
amic per sempre mes.
Cafeina, droga dura, droga fina,
control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina,
eter, combustible irascible.
Crema un sol dioxid dins un cel monoxid,
i no descanses astre incombustible?
Deu de s'univers, no me diguis que me deixes
aqui tirat i aqui tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galaxia cinc
d'un sistema podrit d'agencies de viatges,
de putes i fulanes, te cagues, de guarres?
Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'atronauta noranta
i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vater.
Un dia assolellat partim estacions espacials,
monitors, cronometres,
compte enrere fins a nou, qui marca sa marca,
qui dona el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs,
cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, pure de proteina i cafeina,
que es un droga dura i que es una droga fina.
9876543210, ignicio!
Controla!, que un led vermell s'encen.
Controla!, que un led vermell s'encen.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a sa lluna.
Jo i en Simo cientifics astronautes
dedicavem ses paraules a una reportera veterana,
bloc i gravadora.
I que passa! Sa pena m'ha deixat
fet una puta braga i me costa partir,
i dir adeu a germans i germanes, adeu a tots.
Leds vermells m'enrevolten, controlen cada peca
d'un transbordador filigrana i no fallen,
o gairebe no fallen, ses maquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten,
iogurts de merda seca,
s'univers desconegut es una cadena d'esdeveniments
que ens afecten mes o menys.
I es xofer des vehicle lunar discuteix amb un turista
que no sap que realment es un artista assegut a un volant,
que esquivar tots es craters no es facil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta
i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix,
ni olles netes: peroles militars rovellades
i es mosso de sa cuina es nou.
Ningu li ha explicat ni que ha de fer
i ses bosses de fems son alla
i ningu les tirara o que?
Que aixo pareix un niu de rates i no una cuina,
que si ve un inspector de sanitat
fotra un multa i xapara el negoci.
Que m'es igual que jo nomes ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot aixo
a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir ...
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'astronauta noranta
i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vater.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependencia,
farmacia, creu rotja, creu verda,
semafor no t'assustis, company de carretera,
amic per sempre mes.
Antonia Font