Text: Manel. 10 Milles Per Veure Una Bona Armadura. Boomerang.
:
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
i va dir ?nens, esteu morenos?, i va dir ?almenys, heu crescut un pam?.
I l?Ignasi i jo li escoltavem mil aventures de paisos llunyans
i estaven be, i eren distretes, pero era dificil treure?s del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distancia prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l?aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Pero el boomerang s?encallava entre les branques i no tornava mai.
Pero el boomerang reclamava la pericia d?un professional.
-
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ?nar?-,
menjaven pipes amb arrogancia, se?n fotien des del banc,
fins que avorrit d?aquell espectacle va venir el Xavi, que era mes gran,
?deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que aixo es canell, que aixo el que vol es un bon joc de brac!?.
I, senyors, tan bo es insistir com saber-se retirar
i, no se l?Ignasi, pero, en el meu cas, puc reconeixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Pero el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.
Pero el boomerang reclamava la pericia d?un professional.
-
Pero parlo de temps, crec que era el juliol en que es va fondre l?Indurain
i vam maleir el danes i les rampes d?Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningu ha procreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dona el cas.
I en aquest mon entre els meus forts no hi haura mai els detalls
pero m?esforcare i una cosa m?abstindre de regalar,
que la infantesa sera divertida, magica, lliure, d?acord, acceptat,
pero no hi ha tant temps per perdre i, tard o d?hora, nomes queda una veritat:
El boomerang s?encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la pericia d?un professional.
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
i va dir ?nens, esteu morenos?, i va dir ?almenys, heu crescut un pam?.
I l?Ignasi i jo li escoltavem mil aventures de paisos llunyans
i estaven be, i eren distretes, pero era dificil treure?s del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distancia prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l?aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Pero el boomerang s?encallava entre les branques i no tornava mai.
Pero el boomerang reclamava la pericia d?un professional.
-
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ?nar?-,
menjaven pipes amb arrogancia, se?n fotien des del banc,
fins que avorrit d?aquell espectacle va venir el Xavi, que era mes gran,
?deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que aixo es canell, que aixo el que vol es un bon joc de brac!?.
I, senyors, tan bo es insistir com saber-se retirar
i, no se l?Ignasi, pero, en el meu cas, puc reconeixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Pero el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.
Pero el boomerang reclamava la pericia d?un professional.
-
Pero parlo de temps, crec que era el juliol en que es va fondre l?Indurain
i vam maleir el danes i les rampes d?Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningu ha procreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dona el cas.
I en aquest mon entre els meus forts no hi haura mai els detalls
pero m?esforcare i una cosa m?abstindre de regalar,
que la infantesa sera divertida, magica, lliure, d?acord, acceptat,
pero no hi ha tant temps per perdre i, tard o d?hora, nomes queda una veritat:
El boomerang s?encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la pericia d?un professional.
10 Milles Per Veure Una Bo