Text: Manel. 10 Milles Per Veure Una Bona Armadura. Flor Groga.

:
Ja sabem com t?agrada aixecar el brac i calcular el pol d?on ve el vent,
ja hem gaudit de l?estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entes que ets una anima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
que t?agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
Pero pensa?t-ho be que despres, tard o d?hora, sempre arriba el moment
quan s?obre com una flor rara el penediment
i entens, com si totes les bruixes del mon coincidissin llegint-te el futur,
que es cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.
-
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d?aquest raco,
que els guerrers s?avorreixen si no hi ha una mica d?accio.
Ja hem previst que nomes moriras si algu et clava una daga daurada en el cor
i que on t?enterri una bona gent hi creixera un roure fort.
I es quasi entranyable que oblidis tan rapid que sempre arriba el moment
quan s?obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del mon t?estiguessin llencant un conjur,
una rima ancestral que et fara recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.
-
Si em lleves i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent ?nar pel mon buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria alla pero, potser, per variar, aprendriem a passar-la junts
i no et veuria mai mes explicant-me que be estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.